Descripció del curs

La recerca històrica ambiental va començar a la dècada del 1960 per interpretar la història humana a través de la lent dels processos històrics i ecològics. L'objectiu principal és estudiar la relació entre els entorns físics i biològics de les societats humanes del passat. En primer lloc, es farà una revisió de la manera com la història ambiental concep els processos en les disciplines i subdisciplines que s'han desenvolupat. La segona unitat temàtica del curs és l'examen dels tipus de dades més importants que s'utilitzen en la recerca històrica ambiental. Les classes tractaran fonts científiques, arqueològiques i històriques sobre el seu ús en la reconstrucció d'entorns històrics, climes i interaccions entre humans i natura. El tercer grup principal de classes està dedicat a la discussió d'estudis de casos. En alguns moments i llocs, les societats mostren flexibilitat i resiliència davant les fluctuacions climàtices o els canvis induïts per l'home que afecten l'entorn immediat. En altres moments i llocs, petites fluctuacions o solucions a curt termini als canvis ambientals poden significar un desastre per a la base de subsistència de la població, possiblement amb conseqüències a llarg termini. Cada classe introduirà estratègies de vulnerabilitat i adaptació sobre l'estatus, el canvi i la crisi a través d'exemples d'aproximadament els dos darrers mil·lennis.

Objectius del curs

El curs introdueix els conceptes i problemes clau de la història ambiental global. Al final del curs, els estudiants haurien de tenir una comprensió bàsica dels temes fonamentals de la història ambiental i relacionar-los, de manera crítica i comparativa, amb el canvi ambiental global actual.

L'objectiu del curs és oferir algunes idees sobre com el clima i el medi ambient afecten diverses parts de l'experiència humana, com ara l'agricultura i la subsistència, les malalties i la salut, etc. i, a l'inrevés, abordar com les activitats agrícoles, industrials o militars humanes van canviar els paisatges, posant en marxa possibles accions i reaccions imprevistes que van desencadenar un canvi ambiental significatiu.

El curs està dissenyat per proporcionar una comprensió més profunda de les interaccions entre la natura i les societats per demostrar que els impactes humans en les diferents esferes de la Terra van ser fonamentals molt abans del començament de l'anomenat Antropocè. Els estudis de casos s'han triat per oferir una visió equilibrada dels processos ambientals històrics des de les Amèriques fins a Europa i l'Àsia Oriental.

 

Avaluació

(1) Participació ben preparada als seminaris (30%)

(2) Presentació oral de 10-12 minuts sobre un tema que s'assignarà a l'inici del trimestre (30%)

(3) Un treball breu escrit basat en la lectura crítica d'una font o d'una literatura secundària consensuada (40%)

(4) Assistència regular (almenys 10 ocasions)

SESSIÓ 1: INTRODUCCIÓ AL CURS (30 minuts)

 

SESSIÓ 2: INTRODUCCIÓ – DESENVOLUPAMENT DE LA RECERCA HISTÒRICA AMBIENTAL

El desenvolupament de la història i l'arqueologia ambientals, fortament connectades amb el pensament ambiental, s'ha generalitzat des dels anys seixanta. Tanmateix, durant els anys vuitanta, la història ambiental va desenvolupar una direcció moderadament científica després d'un període inicial d'experimentació. La classe pretén examinar el desenvolupament del camp, les preguntes de recerca i, sobretot, els mètodes que els diferents estudiosos utilitzen en la recerca ambiental històrica.

– McNeill, John R., «Observacions sobre la naturalesa i la cultura de la història ambiental», History and Theory 42/4 (2003), 5–43.

– Pfister, Christian, «La síndrome dels anys cinquanta i la transició d'una pèrdua lenta a una ràpida de la sostenibilitat global», a Uekoetter, F. (ed.): The Turning Points in Environmental History (Pittsburgh: University of Pittsburgh Press, 2010), 90–108.

 

SESSIÓ 3: FONTS I MÈTODES DE RECERCA EN HISTÒRIA AMBIENTAL

 

En les últimes dècades, no només s'ha generalitzat la recerca científica i arqueològica destinada a reconstruir els processos ambientals, sinó que els historiadors també han estudiat el clima i els processos ambientals de manera més extensa. Els historiadors del clima han construït un sistema basat en el qual s'han dut a terme reconstruccions climàtiques quantitatives fiables i s'han estudiat a fons diversos grups d'evidències. En les últimes dècades, els historiadors ambientals han demostrat diversos impactes ambientals (canvis en la coberta forestal, canvis hidrològics, transformacions del paisatge) de l'activitat humana.

Lectures obligatòries

– El Capitulare de villis . Diverses edicions. En línia: https://www.le.ac.uk/hi/polyptyques/capitulare/trans.html (Enllaços a un lloc web extern.)

– Isabelle Chuine et al., «La maduració del raïm com a indicador climàtic del passat». Nature 432/18 (2004): 289–290.

– Finn Arne Jørgensen i Malin Kristine Graesse. Past Photos in Present Landscapes: Rephotography as a Method in Environmental History . Document en línia. https://niche-canada.org/2024/06/07/past-photos-in-present-landscapes-rephotography-as-a-method-in-environmental-history/ (Enllaços a un lloc web extern.)

 

Lectures per a presentacions

– Popa, Ionel i Kern, Zoltán, «Reconstrucció de la temperatura estival a llarg termini inferida a partir dels registres d'anells dels arbres dels Carpats orientals», Climate Dynamics 32 (2009): 1107–1117.

 

SESSIÓ 4: ADAPTACIÓ ALS REPTES CLIMÀTICS I AMBIENTALS CANVIANTS: LA PETITA EDAT DE GEL

 

La Petita Edat de Gel va ser un dels períodes de refredament més vigorosos de la història, que va començar entre els segles XIV i XVI i va durar fins a finals del segle XIX. En l'època de la Petita Edat de Gel, a les perifèries de l'agricultura europea (Escandinàvia, Escòcia, Alps), la temporada de creixement va disminuir significativament, així com la superfície de terra cultivable disponible, cosa que va causar greus crisis de subministrament regional. Les tempestes marítimes es van fer més freqüents a la costa atlàntica. Tanmateix, també hi va haver regions que es van beneficiar del deteriorament climàtic al mateix temps. A l'extrem oriental de l'Europa Central (des de Polònia fins a Hongria) es va formar una pròspera zona d'exportació agrícola. Un gran banc de peixos va migrar des dels mars que envolten Noruega cap a la zona sud del Mar del Nord com a resultat del refredament global, impulsant la pesca marítima holandesa i anglesa.

Lectures obligatòries

– Behringer, Wolfgang, La història cultural del clima (Cambridge: Polity, 2010), 85–120.

 

Lectures per a presentacions

– Degroot, Dagomar, «Guerra de les balenes: canvi climàtic, clima i conflicte àrtic a principis del segle XVII», Environment and History 26 , núm. 4 (2020): 549-577 . https://doi.org/10.3197/096734019X15463432086801 (Enllaços a un lloc web extern.)

– Grove, Richard H., «El Gran El Niño de 1789–93 i les seves conseqüències globals: reconstrucció d'un esdeveniment climàtic extrem en la història ambiental mundial», The Medieval History Journal 10 (2007): 75–96.

 

SESSIÓ 5: LA PESTA NEGRA – DIVERSES INTERPRETACIONS (ORÍGENS, PROPAGACIÓ, FACTORS)

A principis del segle XIV, Europa havia arribat al límit superior i sostenible de les oportunitats d'augment demogràfic. La població de 85 a 90 milions de persones havia superat el subministrament d'aliments, a més de les condicions ambientals que havien començat a tornar-se més humides i fredes durant la Petita Edat de Gel. L'epidèmia de la "pesta negra" va causar un col·lapse demogràfic final entre 1347 i 1352 després de la crisi agrícola de la dècada de 1310. Una part considerable de la població europea va ser víctima de la pesta, la guerra i les males collites. Aquests impactes en les institucions socials europees van tenir lloc a molts nivells. Tanmateix, els efectes a llarg termini de la crisi en aquesta època van provocar un període de "destrucció creativa", obrint el camí per al desenvolupament de les estructures de l'època moderna primerenca.

Lectures/projeccions obligatòries

– Campbell, Bruce MS: Conferència sobre els orígens ambientals de la pesta negra. Roma, 2016. https://www.youtube.com/watch?v=7x9Oh0-viyM

(Publicat en una forma revisada com: Campbell, Bruce. La Gran Transició: Clima, Malaltia i Societat al Món de la Baixa Edat . Cambridge: CUP, 2016.)

– Horrox, Rosemary: La pesta negra (Manchester Medieval Sources. Manchester: Manchester University Press, 1994. 14-26.

Lectures per a presentacions

– Green, Monica H., «Les quatre morts negres», The American Historical Review 125 (2020): 1601–1631.

 

SESSIÓ 6: HISTÒRIA AMBIENTAL URBANA PREMODERNA – EL CAS DE BUDA (SEMINARI A PEDIR – HÍBRID)

Buda, Pest i Óbuda van formar la concentració d'assentaments més gran al territori de l'Hongria moderna durant l'últim mil·lenni. Com a tal, va transformar significativament el seu entorn i, per descomptat, l'entorn dels assentaments que formen l'actual Budapest va estar en gran mesura influenciat per aquest entorn. L'ocasió està dedicada a comprendre com aquesta zona urbana va transformar els paisatges aquàtics i els turons circumdants.

Végh, András, "Buda al Regne medieval d'Hongria i a l'Imperi Otomà (1241-1541-1686) Una breu història urbana". A: idem, Buda I. kötet, 1686-ig (Budapest: Budapesti Történeti Múzeum, 2015), pp. 5–17.

https://varosatlasz.hu/images/pdf/atlaszok/budaI/03_Helyrajz_Topography_Buda1.pdf

 

 

SESSIÓ 7: HISTÒRIA AMBIENTAL URBANA D'UNA CIUTAT MODERNA – EL CAS DE PEST (SEMINARI A PEDIR – HÍBRID)

Pest va experimentar un creixement sense precedents en els temps moderns que va anar acompanyat d'una reconsideració de la relació de la ciutat amb el seu entorn. L'ocasió estarà dedicada als factors ambientals que van contribuir a aquesta expansió urbana, així com als problemes ambientals que la metròpoli va haver d'afrontar al segle XIX.

Eszik, Veronika et al. «Budapest: història ambiental d'una metròpoli emergent» (Manuscrit a distribuir)

 

SESSIÓ 8: QUÈ CONSTITUEIX UN DESASTRE: VULNERABILITAT AL CANVI CLIMÀTIC I ALS ESDEVENIMENTS METEOROLÒGICS

El desastre està constituït pel context i, com a tal, es pot percebre com a producte de la percepció. La majoria dels esdeveniments que la nostra societat i les nostres societats anomenem desastres sempre han estat presents en la història de la Terra. Les erupcions volcàniques, així com les inundacions, es registren durant milions d'anys i han tingut conseqüències històriques encara més greus que les de la història de la humanitat. La percepció en si mateixa és molt complexa, i es pot associar estretament amb els antecedents educatius i culturals, amb la situació política, etc. La classe pretén qüestionar quant es pot parlar dels fenòmens meteorològics o de les inundacions com a tragèdies o desastres.

Lectures obligatòries

– Davis, Mike, «Els arguments a favor de deixar cremar Malibu», Environmental History Review 19 (1995): 1-36.

Lectures per a presentacions

– Bankoff, Greg, «Incendi i terratrèmol en la construcció de l'antiga Manila», The Medieval History Journal 10 (2007): 411–427.

– Rohr, Christian, «L'home i el desastre natural a la baixa edat mitjana: el terratrèmol a Caríntia i al nord d'Itàlia el 25 de gener de 1348 i la seva percepció», Environment and History 9 (2003): 127–149.

 

SESSIÓ 9: LES CONSEQÜÈNCIES ECOLÒGIQUES DELS GRANS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS: L'EXEMPLE DE LES AMÈRIQUES

El procés de descobriments europeus a les Amèriques i altres parts del món anteriorment desconegudes pels europeus va transformar fonamentalment els desenvolupaments culturals arreu del món. L'aparició de pioners europeus va presentar enormes reptes per a les poblacions natives pel que fa a la introducció de malalties i la introducció de plantes i animals. Al mateix temps, els europeus van adoptar molts elements nous d'aquestes noves societats.

Lectures obligatòries

– Crosby, Alfred W. Imperialisme ecològic. L'expansió biològica d'Europa 900-1900 (Cambridge: Cambridge University Press, 1986), 145–170.

 

Lectures per a presentacions

-Barrett, T. «"La terra està malmesa per l'aigua": la colonització cosaca del Caucas Nord». Environment and History 5 (1999): 27–52.

– Beattie, J. «Imperi, medi ambient i religió: Déu i el món natural a la Nova Zelanda del segle XIX». Environment and History 13 (2007), 413–46.

 

SESSIÓ 10: GUERRES I MEDI AMBIENT

Malgrat la considerable coincidència en els seus interessos i temes, les historiografies de la guerra i el medi ambient s'han desenvolupat de manera aïllada durant moltes dècades i segles. La classe analitzarà les maneres en què els estudis ambientals i la història militar poden ajudar a comprendre els impactes ambientals de les guerres fredes i calentes i les maneres en què la humanitat va utilitzar deliberadament la natura en la guerra.

Lectures obligatòries

– Hupy, JP «La petjada ambiental de la guerra», Environment and History 14 (2008), 405–421.

– Fitzgerald, Gerard J. “L'arsenal de guerra del químic Edgewood, la Primera Guerra Mundial i el naixement d'un entorn militaritzat”. A Environmental Histories of the First World War, eds. Richard P. Tucker et al. Cambridge: CUP, 2018. 62-96.

 

SESSIÓ 11: BOSCOS I RIUS: LA NATURALESA DE QUIN?

El medi ambient i els recursos naturals no estan distribuïts uniformement entre els diferents actors. Mentre que certs grups de la societat van aconseguir apropiar-se d'una majoria aclaparadora de terres, boscos i altres recursos naturals, algunes formes de propietat, fins a l'època moderna, van romandre en propietat comuna. Aquesta ocasió se centra en les conseqüències de la propietat comunitària/privada dels recursos naturals, traça la connexió entre el poder estatal de principis de l'època moderna i la transformació de la natura, i discuteix la qüestió de l'escalabilitat dels sistemes humans.

– Ordenances del poble de Székely (manuscrit, traducció pròpia)

– Appuhn, Karl. «Inventant la natura: boscos, silvicultura i poder estatal a la Venècia renaixentista». The Journal of Modern History 72 (2000): 851–889. https://www.doi.org/10.1086/318548

– Zeheter, Michael. «Gestió de la pesca del llac Constança, ca. 1350–1800». A Les arrels de la conservació: Managing for Sustainability in Preindustrial Europe, 1100–1800 , editat per Abigail P. Dowling i Richard Keyser, 154–177. Nova York: Berghahn, 2021. https://doi.org/10.1515/9781789206937-009

– Warde, Paul, «La invenció de la sostenibilitat». Modern Intellectual History 8, núm. 1 (2011): 153–170. https://www.doi.org/10.1017/S1479244311000096

 

SESSIÓ 12: ANTROPOCÈ: TÉ ALGUN SENTIT?

Un dels termes més controvertits en la recerca científica actual és l'Antropocè. La classe està dedicada a discutir si el terme té algun valor explicatiu a l'hora de discutir els processos ambientals dels darrers mil·lennis. Els estudiants hauran d'argumentar a favor o en contra de l'ús del terme, d'una banda, i haurien de construir un argument a favor d'una data d'inici del període de l'Antropocè.

Lectures obligatòries

– Crutzen, Paul J. «Geologia de la humanitat». Nature 415 (2002): 23.

– Simon, Zoltán Boldizsár: Per què l'Antropocè no té història: davant del que no té precedents. The Anthropocene Review 4 (2017): 239–245.