Aquest curs ofereix una exploració interdisciplinària dels estudis comparatius i la literatura comparada, posant especial èmfasi en la profunda influència de les ideologies, la política i les institucions de la Guerra Freda en els desenvolupaments literaris i culturals globals. A través d'una lectura atenta de textos fonamentals i estudis de casos clau, el curs investiga la interacció dinàmica entre la producció cultural, les ideologies polítiques i els marcs intel·lectuals al segle XX.
Temes i objectius del curs
1. Fonaments dels Estudis Comparatius
Explora els orígens històrics i metodològics dels enfocaments comparatius en el
humanitats. Analitzar les contribucions clau de la lingüística, la història i l'antropologia, amb una
èmfasi en l'Europa Oriental i Central com a lloc d'enredoblament intel·lectual i cultural.
Aquest tema proporciona les bases per entendre com funciona la comparació com a
eina acadèmica i política.
2. Literatura comparada i mundial
Traçar l'aparició de la literatura mundial com a concepte i disciplina, des de les primeres formulacions
per Herder i Goethe fins a la seva institucionalització a l'era moderna. Els debats exploraran
com els intercanvis literaris globals van ser modelats per les ideologies polítiques i van respondre a aquestes, establint
l'escenari de les transformacions de la Guerra Freda.
3. Cultures de la Guerra Freda i literatura mundial
Investigar la Guerra Freda com a període crític per a la producció literària i cultural global.
diplomàcia. Els temes inclouen: Enfocaments soviètics a la literatura mundial: examineu com la Unió Soviètica
La Unió va aprofitar la literatura com a mitjà d'internacionalisme socialista i ideològic
divulgació. Diplomàcia cultural de la Guerra Freda: avaluar l'ús estratègic de la literatura i la intel·lectual
xarxes tant dels EUA com de la Unió Soviètica en les seves batalles ideològiques. Política cultural
i Crítiques Intel·lectuals: Interactuar amb crítiques de les ideologies de la Guerra Freda i el seu impacte en
antropologia, història i estudis comparatius.
4. Forjant solidaritats de la Guerra Freda
Explorar el paper d'institucions com la UNESCO i l'ICLA en el foment de la literatura i la intel·lectualitat
solidaritats a través de les divisions polítiques. Els temes inclouen pràctiques de censura, col·laboracions transfrontereres i la influència duradora dels marcs de la Guerra Freda en la literatura contemporània.
estudis.
Política d'assistència
L'assistència regular és essencial per a la finalització amb èxit d'aquest curs i per rebre una nota final. S'espera que els estudiants siguin presents a cada sessió de classe, ja sigui presencialment o de forma síncrona en línia. Es permeten fins a tres absències durant el semestre. Es registra una absència si un estudiant inicia la sessió més de 15 minuts tard o es desconnecta més de 15 minuts abans. Faltar a més de tres classes afectarà negativament la nota final. Per contra, la presència regular (és a dir, cap o mínimes absències) es tindrà en compte positivament a l'hora de determinar la nota final. Es recomana fermament als estudiants que informin el professor amb antelació de qualsevol absència previsible.
Materials del curs
Tot el material de lectura obligatori serà posat a disposició pel professor en línia a través del sistema de gestió de l'aprenentatge Moodle. Els estudiants són responsables d'accedir a aquests materials regularment i de completar les lectures assignades abans de classe.
Tot i que els estudiants de grau són benvinguts a participar-hi, el seminari està dissenyat a un nivell avançat i aborda material històricament i contextualment complex.
Coneixement:
Al final del curs, l'estudiant podrà demostrar una comprensió matisada dels fonaments històrics i metodològics dels estudis comparatius i culturals. L'estudiant podrà explicar les interseccions de la literatura global i les ideologies de la Guerra Freda, centrant-se en les dinàmiques culturals, polítiques i institucionals. L'estudiant podrà identificar i contextualitzar textos i debats clau en la literatura comparada i els estudis de literatura mundial. L'estudiant podrà interactuar críticament amb els textos fonamentals de la literatura comparada i situar-los dins de contextos polítics i culturals més amplis. Finalment, l'estudiant podrà reflexionar sobre el llegat de la política cultural de la Guerra Freda i articular les seves implicacions per a l'intercanvi literari global contemporani.
Habilitats:
Al final del curs, l'estudiant podrà analitzar i interpretar assaigs històrics i analítics utilitzant enfocaments crítics i contextuals. L'estudiant podrà comparar i contrastar obres literàries dins de tradicions o contextos específics, destacant tant les característiques úniques com les preocupacions comunes. L'estudiant també podrà aplicar el pensament crític i el raonament analític en discussions escrites i orals sobre els materials del curs.
Actitud:
Al final del curs, l'estudiant podrà demostrar obertura a treballar en diversos contextos culturals i intel·lectuals. L'estudiant podrà expressar una apreciació matisada pels contextos històrics i els conceptes literaris clau que fomenten la curiositat intel·lectual.
Autonomia i responsabilitat:
Al final del curs, l'estudiant podrà sintetitzar idees complexes de múltiples fonts i formular interpretacions independents. L'estudiant podrà assumir la responsabilitat de desenvolupar i presentar arguments originals i ben fonamentats basats en el material del curs.
Barnhisel, Greg. *Modernistes de la Guerra Freda*. Nova York: Columbia University Press, 2015.
Boas, Franz. «Les limitacions del mètode comparatiu de l'antropologia». Science 4, núm. 103 (1896): 901–908.
Brouillette, Sarah. Literatura i economia creativa. Stanford, Califòrnia: Stanford University Press, 2014.
Chomsky, Noam, ed. La Guerra Freda i la Universitat: Cap a una història intel·lectual dels anys de la postguerra. Nova York: The New Press, 1997.
Clark, Katerina. Moscou, la Quarta Roma: Stalinisme, Cosmopolitisme i l'evolució de la cultura soviètica, 1931–1941. Cambridge, MA: Harvard University Press, 2011.
Damrosch, David, Natalie Melas i Mbongiseni Buthelezi, eds. El llibre de fonts de Princeton en literatura comparada: de la Il·lustració europea al present global. Princeton: Princeton University Press, 2009.
D'Haen, Theo, César Domínguez i Mads Rosendahl Thomsen, eds. Literatura mundial: un lector. Londres: Routledge, 2013.
Greenberg, Udi. El segle de Weimar: els emigrants alemanys i els fonaments ideològics de la Guerra Freda. Princeton: Princeton University Press, 2015.
Mandler, Peter. «Deconstructing Cold War Anthropology» (Deconstruint l'antropologia de la Guerra Freda). A Uncertain Empire: American History and the Idea of the Cold War, editat per Joel Isaac i Duncan Bell, 245–266. Nova York: Oxford University Press, 2012.
Moyn, Samuel. Liberalisme contra si mateix: els intel·lectuals de la Guerra Freda i la creació del nostre temps. New Haven: Yale University Press, 2023.
Rubin, Andrew N. Arxius d'Autoritat: Imperi, Cultura i la Guerra Freda. Princeton: Princeton University Press, 2012.
Tihanov, Galin. El naixement i la mort de la teoria literària: règims de rellevància a Rússia i més enllà. Stanford, Califòrnia: Stanford University Press, 2019.
El curs s'estructurarà al voltant de debats en profunditat de textos clau, guiats per l'enquadrament temàtic del professor i una anàlisi textual detallada. La participació activa dels estudiants serà essencial, ja que cada sessió estarà dissenyada per fomentar un diàleg obert i crític en què els estudiants aportin les seves pròpies perspectives disciplinàries i culturals. Aquest intercanvi intercultural pretén enriquir la interpretació col·lectiva de les lectures i fomentar coneixements comparatius. El format dialògic es complementarà amb presentacions breus i específiques per part del professor, incloent-hi l'ús de materials visuals per contextualitzar el contingut literari i històric. Aquestes presentacions serviran tant per introduir marcs més amplis com per estimular un debat més ampli. En general, el mètode d'ensenyament emfatitzarà l'aprenentatge col·laboratiu, la consciència intercultural i el compromís crític amb materials textuals i visuals.
Transcripció de registres