Els llibres d'història sobre la Unió Europea estan plens de crisis: la crisi de les cadires buides a mitjans dels anys seixanta, la crisi econòmica i els seus efectes europeus als anys setanta, la crisi pressupostària britànica als anys vuitanta, i podríem continuar la llista. Tanmateix, en els darrers anys la UE mostra crisis paral·leles: el conflicte a Ucraïna que va arruïnar la idea de l'Associació Oriental i que actualment sembla que s'ha estès a un conflicte OTAN-Rússia, la crisi en l'estructura institucional, els problemes de legitimitat i confiança pública, els problemes de lideratge i les crisis òbvies de l'euro, el Brexit, la migració i la recent crisi de la COVID-19.
El curs ofereix una visió general de les zones de crisi actuals a partir de la literatura de ciències socials i anàlisis polítiques actualitzades, i pretén donar una visió tant de les causes de les crisis com de les possibles sortides.
S'espera que els estudiants tinguin coneixements previs sobre la història i l'estructura institucional de la Unió Europea. El programa del curs inclou dues ocasions en què la matèria es definirà en funció de l'interès dels estudiants.
1 Euroescepticisme + crisi de legitimitat
2. Valors a la UE: està la democràcia en crisi als estats membres?
3. Crisi de lideratge a la UE: el paper d'Alemanya
4. El model econòmic europeu en crisi: el pla Draghi
5. Desintegració? Brexit i teories de la desintegració
6. Crisi migratòria
7. Percepcions dels estats membres sobre Europa/la Unió Europea
8. Guerra a Ucraïna: crisi de seguretat?
9. La UE al món: autonomia estratègica?
10-11. Temes identificats pels estudiants relacionats amb les zones de crisi de la UE
Al final del curs, l'aprenent podrà
– entendre les polítiques europees
– definir els principals reptes als quals s'enfronta la UE
– comprendre els plantejaments nacionals de la UE respecte a la UE en context
– treballar i debatre temes en un entorn internacional
– presentar arguments en un entorn internacional
– participar en debats interculturals.
Tenir coneixements previs sobre la Unió Europea (història, configuració institucional, polítiques, etc.) és un avantatge però no és imprescindible.
Bijsmans, P. (2020). L'euroescepticisme, un fenomen multifacètic. A Oxford Research Encyclopedia of Politics, Oxford University Press.
Hanspeter Kriesi (2020): Hi ha una crisi de la democràcia a Europa? Polit Vierteljahressch (2020) 61:237–260
Michael Blauberger i Vera van Hüllen (2021) Condicionalitat dels fons de la UE: un instrument per fer complir els valors fonamentals de la UE?, Journal of European Integration, 43:1, 1-16
Magnus G Schoeller, Aspiracions de lideratge versus realitat: l'autoconcepte d'Alemanya a Europa, International Affairs, volum 99, número 4, juliol de 2023, pàgines 1615–1634.
PATBERG, Marcus: (2021): L'ambivalència democràtica de la desintegració de la UE: un mapatge de costos i beneficis. Swiss Political Science Review 27(3): 601–618.
Niemann, A., i Zaun, N. (2023). Introducció: Política migratòria exterior de la UE i governança de la migració de la UE: introducció. Journal of Ethnic and Migration Studies, 49(12), 2965–2985.
Richard Youngs (2021). La Unió Europea i la política global. Bloomsbury Press.
El curs es basa en breus presentacions dels estudiants. Tots els estudiants han de llegir un article per a cada seminari sobre el tema del seminari i participar en el debat. Com que els estudiants provenen d'un estat membre de la UE, poden aportar els reptes del seu país al debat, fent així que el curs sigui veritablement europeu.
Transcripció de registres