Les seves estratègies s'alineen amb les prioritats de la UE, tal com s'esbossa a les conclusions del Consell Europeu (2021) i a l' Estratègia Europea per a les Universitats (2022), per impulsar la competitivitat, fomentar la cooperació global i promoure una identitat europea compartida. Un objectiu clau és la cooperació amb les institucions ucraïneses, el suport a la integració d'Ucraïna a l'espai educatiu europeu, juntament amb associacions amb institucions africanes , abordar els reptes regionals i donar suport al desenvolupament sostenible.
Aquests temes van ser centrals en els debats de l'esdeveniment " Internacionalització de les aliances de les universitats europees: les noves fronteres ", celebrat el 17 de setembre com a activitat satèl·lit de la conferència EAIE a Tolosa i organitzat per la Universitat de Tolosa i la Regió Occitania . Inaugurat per Ludovic Thilly ( EC2U ) i Olga Wessels ( ECIU ), l'esdeveniment va proporcionar una plataforma perquè representants d'alt nivell de diverses aliances i països socis fora de la UE interactuessin amb la Comissió Europea i altres parts interessades clau sobre aquests temes.
Punts destacats de les sessions principals
Durant la primera sessió, moderada per Dorothy Kelly ( Arqus ), el debat va explorar per què les aliances busquen la internacionalització més enllà dels seus membres i com contribueixen a l'espai educatiu europeu més ampli . Vanessa Debiais-Sainton, cap d'unitat de la DG EAC , va fer referència a l' informe Draghi , emfatitzant la necessitat que les aliances abordin les mancances de competències en IA, aeroespacial i tecnologies verdes. Va destacar el llançament de la nova Unió de Competències , que abasta l'educació superior, la formació professional i l'aprenentatge permanent, i el pla per a un títol europeu . En posar en comú recursos, les aliances poden oferir títols més eficients i rellevants que satisfacin les necessitats futures d'Europa. Debiais-Sainton va utilitzar la metàfora de les medalles olímpiques, assenyalant que, si bé els països individuals de la UE poden quedar-se enrere respecte als competidors globals, col·lectivament, les universitats europees poden superar-los compartint recursos, equipaments i dades. També va subratllar la importància de les associacions del sector privat i la integració d'institucions dels Balcans Occidentals i Ucraïna. A més, va ser particularment perspicaç escoltar com es posicionen les aliances dins de la nova agenda política de la Comissió Europea. De fet, aquesta sessió també va coincidir amb l'anunci que el nou vicepresident de Persones, Competències i Preparació supervisaria les EUA, cosa que significa un compromís estratègic per millorar la col·laboració, fomentar el desenvolupament de competències i abordar les necessitats canviants de l'educació superior a Europa. Com va expressar Vanessa Debiais-Sainton: " Veiem de què sou capaços i comptem amb vosaltres per al futur".
Carle Bonafous-Murat, representant permanent de France Universités a Brussel·les, va abordar el paper estratègic de les aliances en el foment de col·laboracions internacionals. Va qüestionar si les estratègies d'internacionalització haurien de ser temàtiques o més flexibles, citant visites de delegacions colombianes i argentines que exploren el tema de la biodiversitat en connexió amb universitats europees. Si bé centrar-se en temes específics pot impulsar solucions, pot limitar l'adaptabilitat de les aliances a tendències més àmplies. També va plantejar preocupacions sobre la marca, preguntant si les aliances haurien d'adoptar una identitat col·lectiva i si les institucions estan disposades a comprometre les seves marques individuals per un enfocament unificat. Marie Azuelos ( CIVICA ) va parlar de com CIVICA integra la internacionalització en els seus objectius centrals, emfatitzant els seus esforços per enfortir els vincles amb les universitats ucraïneses a través de la iniciativa CIVICA per a Ucraïna . Aquesta iniciativa mostra com les aliances poden actuar com a vehicles per a la diplomàcia informal i la cocreació, fomentant la solidaritat en contextos políticament carregats. Tanmateix, gestionar l'expansió mentre s'aprofundeixen les associacions planteja reptes, especialment amb un sistema de dos nivells de membres de ple dret i socis internacionals, cosa que complica els esforços per mantenir una estratègia d'internacionalització cohesionada.
Mattia Bellotti ( EUTOPIA ) va subratllar el paper dels valors compartits com la llibertat acadèmica i la democràcia en la promoció d'aliances internacionals. L' Acadèmia de Joves Líders de l'aliança, amb socis de Corea del Sud, Austràlia i Sud-àfrica, il·lustra com els valors compartits poden fonamentar iniciatives que desenvolupen futurs líders alhora que garanteixen que els estudiants de diversos orígens es beneficiïn per igual d'aquests programes. Tot i això, a mesura que les aliances s'esforcen per internacionalitzar-se, han de garantir que aquestes iniciatives no privilegiïn involuntàriament institucions amb recursos més significatius o xarxes globals més establertes. John Gardiner ( Ulysseus ) va reforçar la importància de la flexibilitat en les associacions, especialment amb països no Erasmus com el Vietnam i el Canadà. El Projecte Compass , una iniciativa de tres anys, mostra com la internacionalització aporta noves perspectives a les universitats europees, però també destaca els reptes legals i reguladors que requereixen una governança adaptable per gestionar diversos marcs i entorns. Finalment, Romiță Iucu ( CIVIS ) va subratllar el potencial de les aliances per trencar barreres institucionals a través de models d'aprenentatge innovadors. La seva anàlisi del projecte Digitally Enhanced Mobility mostra com les aliances estan a l'avantguarda de la redefinició de l'educació en un món postpandèmic i com les aliances representen una possible "nova frontera" de la diplomàcia. En resum, la discussió va destacar tant el potencial com els reptes d'ampliar l'abast global de les EUA. Iniciatives com el Grau Europeu són prometedores, però posen en risc el domini de les institucions més riques. La creació de marca pot tensar les identitats, i el debat sobre la internacionalització temàtica versus la internacionalització més àmplia planteja preocupacions sobre la flexibilitat i la governança.
Moderada per Karolina Ignatiuk ( 4EU+ ), la segona sessió va explorar les sinergies en evolució entre les institucions ucraïneses i les aliances universitàries europees, passant de la gestió de crisis a la cooperació a llarg termini . Kseniia Smyrnova ( EUniWell ) va emfatitzar que les universitats ucraïneses són ara socis estratègics en la recerca conjunta sobre temes com la digitalització i la migració. " Estem en una fase activa d'europeïtzació", va afirmar, subratllant el paper d'Ucraïna com a contribuent, no només com a receptora d'ajuda. Iryna Osovska ( UNITA ) va destacar com la guerra ha interromput els programes de mobilitat, especialment a les zones rurals. Osovska va emfatitzar la necessitat de solucions a llarg termini, com ara l'harmonització dels calendaris acadèmics, la sincronització dels plans d'estudis i l'ampliació de l'aprenentatge digital. Iryna Ivanets ( EUPeace ) va il·lustrar aquests reptes amb un vídeo amb estudiants ucraïnesos, que va proporcionar informació sobre les seves experiències, i Jean-Marc Planeix ( EPICUR ) va parlar dels esforços per formalitzar col·laboracions mitjançant declaracions conjuntes i uns Memoràndums d'Entesa el 2023, destinats a integrar les institucions ucraïneses a Erasmus+ i Horitzó Europa. No obstant això, persisteixen els obstacles burocràtics i els reptes normatius. L' Agència NAWA polonesa ha proporcionat un finançament crític, però la sostenibilitat a llarg termini continua sent una preocupació. Finalment, Christine Fernandez ( EC2U ) i Taseusz Uhl ( UNIVERSEH ) van presentar iniciatives com ara escoles d'estiu i formació de personal amb diverses parts interessades, des de ciutats fins a pimes. Aquests esforços reflecteixen una visió d'integració sostenible, però persisteixen reptes com les mancances d'infraestructures i les discrepàncies educatives. El debat sobre la transició de les universitats ucraïneses de receptores d'ajuda a contribuents actius va demostrar els reptes més amplis d'integrar les institucions a l'educació superior europea. Tanmateix, el seu èxit depèn de superar les barreres burocràtiques, les mancances d'infraestructures i assegurar el finançament a llarg termini.
En la tercera i última sessió, que es va centrar en la col·laboració entre universitats europees i africanes , es van debatre obstacles similars. Moderada per Aliyah Morgenstern ( YUFE ), la discussió va emfatitzar la naturalesa diversa d'aquestes aliances. " Hem de fomentar l'esperança i els somnis ", va assenyalar, subratllant el potencial de sinergies que beneficiïn tant les institucions africanes com les europees. Maame Afua Nkurmah ( Universitat Tècnica de Takoradi ) va esmentar els reptes als quals s'enfronten les joves universitats africanes per obtenir visibilitat global, qüestionant-se si s'han de centrar en temes específics o adoptar un enfocament més ampli. Ampliant la qüestió de la desigualtat, Mahomed Moolla ( Universitat de Witwatersrand ) va emfatitzar la necessitat d'" associacions igualitàries en un món desigual ", amb la cocreació essencial per abordar els desequilibris històrics. Anisa Khan ( UnaEuropa ) va reforçar la importància de la cocreació, descrivint-la com "el primer principi" per generar confiança i impulsar col·laboracions, assenyalant iniciatives com l'intercanvi virtual UNAVEX , que fomenta la cooperació acadèmica entre continents. Continuant amb el tema dels reptes de la col·laboració, Alexandra Teodósio ( SEA-EU ) va parlar sobre la recerca marítima col·laborativa amb institucions africanes, feta possible gràcies a projectes com la Declaració Global Gateway . Si bé aquestes iniciatives són molt prometedores, va emfatitzar que qüestions pràctiques com les barreres lingüístiques i els calendaris acadèmics desalineats sovint limiten el seu abast, cosa que complica encara més la cooperació intercontinental. Passant a exemples més concrets, Marjanneke Vijge ( Charm-EU ) va assenyalar l'èxit del projecte Capstone al Senegal i Sud-àfrica, que va conduir a investigacions i intercanvis conjunts. Laurent Thevenet ( Aurora ) va parlar dels projectes de l'aliança per connectar encara més les universitats d'Europa i Àfrica. En resum, la sessió va subratllar que, si bé la col·laboració entre universitats europees i africanes és prometedora, persisteixen reptes com el reconeixement global i les disparitats de recursos.
Les aliances i el camí a seguir
La internacionalització continua sent fonamental per a l'estratègia d'Europa, impulsant la competitivitat i enfortint el seu lideratge en recerca i innovació. Les Aliances Universitàries Europees tenen un immens potencial per transformar l'educació superior global, però encara s'enfronten a reptes com la desigualtat de recursos, els reptes estructurals i la gestió de col·laboracions diverses. La participació d'Ucraïna és prometedora, però es veu frenada per la manca d'infraestructures i finançament, mentre que les aliances amb les universitats africanes requereixen superar les disparitats. L'esdeveniment va subratllar la importància de la cocreació , la confiança i la marca col·lectiva per forjar una identitat unificada d'educació superior europea. El finançament diversificat també és crucial. Si bé la DG EAC proporciona un suport vital, les contribucions addicionals d'altres DG, com la DG RTD , la DG Ocupació i la DG INTPA , són fonamentals per a la sostenibilitat a llarg termini. Els governs nacionals també han de contribuir invertint en aquests esforços, reconeixent que el paper de la UE és complementar, no substituir, les seves contribucions a l'èxit d'aquestes aliances.
En definitiva, a mesura que aquestes aliances impulsen les "noves fronteres" de la internacionalització, el seu èxit en la configuració d'un sistema educatiu global més equitatiu dependrà d'un compromís sostingut, una planificació estratègica, el desenvolupament de capacitats i l'abordatge de les desigualtats existents, garantint un impacte durador a Europa i més enllà.