Aquest sistema oceànic altament sensible, que mostra signes de debilitament, podria col·lapsar en el futur a causa dels efectes del canvi climàtic i el desgel polar, amb efectes sobre la regulació global dels oceans i el clima que són difícils de predir.
Estudiar els canvis que podrien conduir l'AMOC al col·lapse és l'objectiu de la nova campanya oceanogràfica MORIA 2, liderada per la Universitat de Barcelona. Del 22 de juny al 7 de juliol, estudiarà la circulació de l'aigua de sortida del Mediterrani (MOW) i el seu impacte en la circulació de l'oceà Atlàntic. Aquestes masses d'aigua que surten del mar Mediterrani són un flux constant i potent d'aigua càlida i més salina, que es mou des de l'estret de Gibraltar cap a latituds més altes de l'oceà Atlàntic.
AMOC: un corrent en perill de col·lapse?
A bord del vaixell Odón de Buen , l'expedició navegarà des del port de Vigo fins a Reykjavík (Islàndia) per estudiar el comportament de l'AMOC al llarg del marge atlàntic europeu. Aquesta campanya és la continuació de MORIA 1 , que es va dur a terme el 2025 a bord del vaixell oceanogràfic Sarmiento de Gamboa i va cobrir amb èxit el golf de Biscaia i el marge de la península Ibèrica.
El projecte MORIA està liderat pels investigadors Leopoldo Pena i Isabel Cacho, amb la participació destacada dels experts Jaime Frigola i Galderic Lastras, tots membres del Grup de Recerca en Geociències Marines (Gmar) de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB.
«MORIA 2 reprèn exactament on MORIA 1 no va poder arribar per motius meteorològics: el marge irlandès, les aigües al voltant del Regne Unit i Dinamarca, i s'expandeix fins a Islàndia. Aquesta continuïtat és essencial per obtenir una visió completa del recorregut de les aigües mediterrànies a través de tot el marge atlàntic europeu», expliquen Leopoldo Pena i Jaime Frigola , del Departament de Dinàmica de la Terra i l'Oceà de la UB, que lideren la nova campanya.
« Els resultats preliminars de MORIA 1 han revelat sorpreses científiques significatives, en particular pel que fa a les principals rutes d'exportació d'aigua del Mediterrani cap a latituds més altes. Aquestes troballes reforcen la importància de completar la campanya i plantegen noves preguntes que MORIA 2 podrà abordar», detallen els experts.
Altres institucions implicades en el projecte i la campanya són l' Institut de Ciències Marines (ICM-CSIC) , l' Institut Espanyol d'Oceanografia de Vigo (IEO-CSIC) , la Universitat de Las Palmas de Gran Canària , l' Institut d'Investigació Marina (IIM-CSIC) , l' Institut Andalús de Ciències de la Terra (IACT) i l'University College Cork (Irlanda) .
De les anàlisis geoquímiques a la reconstrucció paleoclimàtica
Durant l'expedició, els experts caracteritzaran amb precisió les aigües mediterrànies —utilitzant traçadors geoquímics, paràmetres fisicoquímics i altres tècniques— a mesura que es mouen cap al nord, per tal d'estudiar l'impacte potencial dels canvis en la massa d'aigua marina (MOW) sobre l'AMOC. També es recolliran mostres de sediments del fons oceànic per reconstruir la variabilitat de la MOW en el passat recent i per avaluar els possibles efectes dels canvis en aquesta massa d'aigua sobre l'AMOC.
Les instal·lacions del Laboratori d'Isòtops Radiogènics i Ambientals (LIRA), ubicat a la Facultat de Ciències de la Terra, tindran un paper clau en l'anàlisi i la reconstrucció de les propietats químiques de les mostres obtingudes, així com en la quantificació de la quantitat de masses d'aigua mediterrànies exportades a latituds més altes.
El projecte MORIA (2023-2027) forma part de l'Acció Estratègica 5 —Clima, Energia i Mobilitat— del Pla Estatal de Recerca, Tècnica i Innovació 2021-2023, una iniciativa que promou la recerca sobre els impactes del canvi climàtic. Es va presentar en el marc de la convocatòria de Projectes de Generació de Coneixement de 2022 de l'antic Ministeri de Ciència i Innovació.
Les activitats diàries de la campanya oceanogràfica MORIA 2 es poden seguir en aquest lloc web .
Font original: Cap a l'oceà Atlàntic per estudiar l'impacte del canvi climàtic en la circulació oceànica – Actualitat – Universitat de Barcelona