El projecte TORCH desenvolupa la dimensió d'R+I de CHARM-EU i té la ciència oberta com un dels seus temes principals.
Les universitats europees prioritzen cada cop més la Ciència Ciutadana en el marc de les polítiques de Recerca i Innovació Responsables (RRI) i la Tercera Missió de les universitats, amb èmfasi en la participació social. Aquest enfocament de recerca participativa té com a objectiu fomentar la inclusió, involucrar els grups marginats i abordar els reptes socials aprofitant el coneixement de primera mà dels individus. La Universitat de Barcelona va dur a terme un projecte pilot institucional com a iniciativa local en el context més ampli de TORCH.
Malgrat la creixent importància de la Ciència Ciutadana, les universitats europees s'enfronten al repte de proporcionar una formació adequada als científics professionals. Les habilitats requerides van des de tècniques de codisseny i desenvolupament d'eines digitals fins a estratègies de micromecenatge, habilitats de comunicació i consideracions ètiques. A més, la participació d'organitzacions de la societat civil i l'administració pública en projectes de Ciència Ciutadana requereix iniciatives de formació per reduir la bretxa entre el món acadèmic i les entitats externes.
La Universitat de Barcelona (UB) ha dut a terme un programa pilot institucional de formació en Ciència Ciutadana. La iniciativa és un esforç local amb el suport de socis, que té com a objectiu desenvolupar un programa integral que abordi el conjunt d'habilitats necessàries per a projectes de Ciència Ciutadana amb èxit.

Iniciatives de formació: el projecte pilot institucional de la Universitat de Barcelona
La formació, que constava de dos mòduls superposats durant tres dies consecutius, es va desenvolupar a nivell de la UB. En col·laboració amb experts de l'Institut d'Aprenentatge Permanent de la UB (ICE-IPD), es van fer esforços per aconseguir el reconeixement oficial del curs.
En el període inicial (febrer-abril de 2023), el grup de treball pilot, liderat per la Universitat de Barcelona, va establir el marc per a un programa de formació integral. En el període posterior (maig-juliol de 2023), el programa de formació dissenyat va ser presentat i validat dins del grup de treball. Es van confirmar les dates d'implementació i es van iniciar els preparatius per a un acte institucional per inaugurar el curs de formació (previst del 6 al 8 de novembre a la UB).
La UB ha desenvolupat un lloc web institucional centrat en la Ciència Ciutadana que va ser presentat a la comunitat acadèmica i a actors externs durant l'acte d'inauguració del curs de formació, per Ignasi Labastida, delegat del rector per a la Ciència Oberta, i el professor Josep Perelló, director del grup de recerca OpenSystems de la UB. Aquest lloc web, d'una banda, recopila diversos projectes de ciència ciutadana que s'estan duent a terme a la UB. D'altra banda, es presenten sis idees clau, ben resumides en sis infografies que expliquen els passos a seguir per crear un projecte de ciència ciutadana. Les idees clau són: cocreació, comunitat, eines, dades, ètica i inclusió i acció.
Participació col·laborativa de les parts interessades
Reconeixent la necessitat de col·laboració, la UB va involucrar actors externs en el projecte pilot de Ciència Ciutadana. El professorat de la UB, juntament amb representants de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Català i del projecte Erasmus Citizen Science Now, van tenir un paper crucial en la cocreació de projectes de recerca i el perfeccionament dels materials de formació. Aquest esforç de col·laboració tenia com a objectiu reduir la bretxa entre el món acadèmic i les entitats externes, fomentant un enfocament holístic de la Ciència Ciutadana.
Context de la ciència ciutadana a les universitats europees
La ciència ciutadana, com a enfocament de recerca participativa, ha guanyat impuls dins de les regions de la Unió Europea. L'èmfasi en la inclusió per a grups desfavorits o marginats i l'enfocament en abordar els reptes socials en totes les disciplines subratllen el potencial transformador de la ciència ciutadana. En incorporar les perspectives i el coneixement de primera mà de comunitats diverses, aquest enfocament millora la rellevància i l'impacte de la recerca científica.
Tanmateix, existeix una mancança crítica en la formació de científics professionals a les universitats europees per dur a terme investigacions de manera eficaç dins del paradigma de la Ciència Ciutadana. Les habilitats transversals, que van des de tècniques de codisseny fins a consideracions ètiques, són essencials per navegar per les complexitats d'aquest enfocament col·laboratiu i interdisciplinari.

El projecte pilot institucional de la Universitat de Barcelona representa un pas significatiu per abordar la bretxa de formació dels científics que participen en la Ciència Ciutadana. Com a universitats que defensen la Ciència Oberta, iniciatives com aquestes contribueixen a l'objectiu més ampli de fomentar la inclusió, la col·laboració i la participació eficaç en els reptes socials. La participació col·laborativa d'actors externs emfatitza encara més la interconnexió necessària per a l'èxit dels projectes de Ciència Ciutadana. Els progressos realitzats per la UB serveixen de model per a altres universitats que volen integrar la Ciència Ciutadana en els seus marcs acadèmics, promovent un enfocament més obert, inclusiu i impactant de la recerca científica.