Aquesta experiència formava part del màster internacional en "Reptes globals per al desenvolupament sostenible" que ofereix una aliança de cinc universitats europees. El programa emfatitza l'aprenentatge mitjançant la pràctica, i MoXMo (Mobilitat Intertemàtica de Montpellier ) n'és un component clau. Aquest programa Erasmus+ ofereix als estudiants una experiència d'estudi a l'estranger de curta durada centrada en afrontar reptes específics.

Sens dubte, un canvi d'aires estava garantit per a la seixanta joves europeus d'universitats d'Espanya, els Països Baixos, Alemanya, Hongria i França que van venir a participar en aquesta segona edició de MoxMo, que va tenir lloc del 15 al 26 d'abril a la regió de l'Erau, al sud de França. Un moment clau en la seva formació, amb una pedagogia centrada en l'aprenentatge resolent reptes, aquest programa exprés de mobilitat estudiantil els va donar l'oportunitat de treballar en equips internacionals i interdisciplinaris sobre temes ambientals d'acord amb els reptes del nostre territori.

Els equips multiculturals aborden les necessitats locals 

El professorat del programa i el Syndicat Mixte du Bassin de Thau (SMBT), una autoritat local de gestió de l'aigua, van desenvolupar cinc reptes ambientals per als estudiants. "Ens beneficiem de la diversitat d'orígens i perspectives dels estudiants, i les seves idees innovadores sovint condueixen a solucions que potser no hauríem considerat", explica Alexandre Pennaneac'h, que gestiona el Blue Thau Lab, la plataforma d'SMBT per a la innovació col·laborativa territorial.

Per als estudiants de màster, el repte era pensar en com sensibilitzar i involucrar la ciutadania, la societat civil i el món professional en qüestions específiques relacionades amb la llacuna de Thau. Els reptes van incloure l'agrofotovoltaica aplicada a la cria de marisc, l'ús de la IA per analitzar l'aigua de la llacuna de Thau, rutes de senderisme ecoresponsables, mesures subvencionades respectuoses amb el medi ambient per a l'agricultura i la ramaderia, la seguretat alimentària, etc.

L'últim repte va consistir a explorar el potencial del centre de formació en aquaponia de la Universitat de Montpeller. L'aquaponia combina l'aqüicultura (cria de peixos) amb la hidroponia (cultiu de plantes sense terra), creant un sistema de circuit tancat que minimitza els residus i la contaminació. "Els estudiants tenen una visió molt més global que nosaltres, que sovint és molt tècnica", assenyala Claude Amiel, director de projectes de la UM a SMEL.

Del podcast a la cartografia interactiva 

Va ser a Balaruc-les-Bains, a la vora de la llacuna de Thau, on els alumnes van passar la seva primera setmana. Allà es van reunir amb professionals que treballen en sectors estratègics de la comarca: pesca, viticultura, ramaderia, agricultura, ostres, turisme... Tutorats per professors de màster, els projectes es van desenvolupar en condicions reals dins d'equips formats per joves que de vegades es trobaven per primera vegada i que, un altre gran repte, no sempre parlaven francès. L' associació CPIE (Centre permanent d'initiatives pour l'environnement) bassin de Thau i els membres del SMBT també han contribuït a enriquir la seva experiència i a una reflexió holistique prenant en compte el paper central de la protecció de l'entorn i l'importància de la comunicació entre els diferents actors del territori.

Durant la segona setmana, els joves europeus es van reunir amb investigadors d'Icireward, el centre de la Unesco sobre l'aigua, i van visitar diferents llocs de recerca mentre continuaven treballant en els seus reptes. "És una escola de camp: els estudiants es troben havent de fer front a restriccions amb les quals no s'enfronten a les seves aules però que són les mateixes que tindran a la seva vida professional demà", explica Valérie Borrell, professora-investigadora de Ciències de l'Aigua a la UM. "Vénen a afrontar problemes per als quals els científics no necessàriament tenen la solució. Junts, professors i estudiants posen en marxa una metodologia per trobar elements de solució. És un aprenentatge més concret i autèntic".

El programa va culminar amb presentacions d'estudiants el 26 d'abril davant d'un jurat format tant per educadors com per professionals. Les solucions proposades van incloure podcasts, mapes interactius, una plataforma de comunicació per a residents (com un WhatsApp) i la integració d'instal·lacions artístiques amb finalitats educatives. El jurat va quedar impressionat per l'alta qualitat del treball produït en tan poc temps, sobretot tenint en compte el limitat coneixement previ dels estudiants sobre la zona. Després de marxar amb una sensació d'assoliment i una apreciació més profunda per la col·laboració, estudiants com l'Ema (Hongria) i la Nelli (Finlàndia) van destacar el valor únic del programa: "Els professionals ens van involucrar plenament, confiant en les nostres idees i mètodes. La dinàmica de l'equip multicultural va ser increïble i va enriquir realment la nostra feina".

Més informació i imatges en aquest article .