Aquest curs ofereix una introducció multidisciplinària a la consciència, integrant dues grans tradicions filosòfiques: l'angloamericana (per exemple, Hume, Locke) i la continental (per exemple, Kant, Hegel, Freud). Primer examinem els fonaments neurobiològics dels estats de consciència, incloent-hi la vigília, l'excitació i els estats alterats, amb èmfasi en el sistema activador reticular, els seus nuclis principals i els papers dels neurotransmissors clau. Després, ens centrem en la individualitat: el desenvolupament de l'autoconsciència i la sensibilitat des de perspectives filogenètiques i ontogenètiques, fites en el desenvolupament cognitiu, la teoria de la ment, l'agència i el paper causal de les representacions mentals. A partir d'això, considerem els enfocaments de la consciència basats en la teoria dels jocs i econòmics, incloent-hi coneixements sobre el comportament del consumidor. El curs també examina els mètodes experimentals, especialment el treball sobre els correlats neuronals de la consciència, i conclou amb perspectives clíniques, que abasten afeccions com la negligència hemispacial, les experiències extracorporals, l'esquizofrènia, el membre fantasma, l'acinetòpsia i l'anosognòsia. Al llarg de tot el curs, argumentem que la consciència no és un fenomen únic, sinó una construcció multifacètica que s'entén millor a través d'una lent interdisciplinària.
INTRODUCCIÓ
1) Tradició filosòfica
1.1) Anglosaxó
1.2) Continental
1.3) Científic
1.1.1 Sistema d'activació reticular
1.1.2 Sistema monoaminèrgic
1.1.3 EEG
1.1.4 L'escala de coma de Glasgow
1.1.1 Retorn de la consciència:
1.1.2 Intencions de moviment conscient:
1.1.3 Biomarcadors d'EEG de la consciència en pacients en coma i bloquejats.
1.2) Continental
1.2.1 Les 5 fonts d'evidència per a l'autoestima
1.2.2 Prova de Gallup: La prova del mirall, Gordon G. Gallup, Jr., James R. Anderson i Daniel J. Shillito
1.2.3 Teoria de la ment
1.2.4 TPJ
2) Estudi científic de la consciència
2.1 Sensació – Percepció
2.2 De dalt a baix, de baix a dalt
2.3 V1 – V2 – V3,V4: Velocitat de processament en el sistema visual: Simon Thorpe
2.4 Consciència visual
2.5 Il·lusions visuals (mecanismes visuals inaccessibles)
2.6 Somatosensorial
2.7 Detecció de senyals (ROC) Funcions psicomètriques i neuromètriques
2.8 Postdicció:
3) Trastorns de la consciència
3.1 Negligència hemiparietal
3.2 Membres fantasma
3.3 Anosognòsia (efecte Dunning-Kruger)
4) Quantificar la consciència
4.1 Condicions estructurals de la consciència
4.2 Xarxes, mons petits i informació
4.3 Informació integrada (Tononi)
4.4 Connectoma d'Olaf Sporns, connectivitat funcional i efectiva:
Al final del curs, l'alumne serà capaç de discernir diferents aspectes de la consciència.
L'alumne podrà reconèixer diferents tradicions filosòfiques i enfocaments teòrics de la consciència. Adquirirà el vocabulari de la investigació de la consciència i les convencions filosòfiques.
L'estudiant podrà avaluar críticament noves propostes i teories de la consciència.
Finalment, l'alumne podrà articular els reptes de la Intel·ligència Artificial General (AGI).
Biologia, psicologia, filosofia o neurociència a nivell de grau.
Recomanat:
Daniel C. Dennett Per què i com funciona la consciència
Consciència de Sung Ho Jang i Young Hyeon Kwon i el sistema activador reticular ascendent
Bjorn Merker Consciència sense escorça cerebral. Un repte per a la neurociència i la medicina
Salma Salhi,Y, Youssef Kora,Y, Gisu Ham, Hadi Zadeh Haghighi, Christoph Simon Anàlisi de la xarxa connectoma estructural humà inclòs tronc cerebral
Josef Parvizi i Antonio R. Damasio Correlats neuroanatòmics del coma del tronc encefàlic
Alejandro Osorio-Forero
, Najma Cherrad, Lila Banterle, Laura MJ Fernandez i Anita Lüthi ” Quan el Locus Coeruleus parla durant el son
E. Garcia-Rill, T. Virmani JR Hyde, S. D'Onofrio, PhD1, i S. Mahaffey Excitació i control de la percepció i el moviment
J.AlanHobson El son és_del_cervell_pel_cervell_i_per_al_cervell
J. Allan Hobson i Karl J. Friston Consciència, somnis i inferència
J. Allan Hobson, Edward F. Pace-Schott i Robert Stickgold Somniar i el cervell
Simon Boag sobre somnis i motivació_Comparació de les opinions de Freud i Hobson
Robert Stickgold Descobrint la matèria de què estan fets els somnis
Robert Stickgold, Dana Whidbee, Beth Schirmer, Vipul Patel i J. Allan Hobson. Millora de la tasca de discriminació visual_Son.
Vincent Bonhomme, …, Steven Laureys i Olivia Gosseries Anestèsia general Una sonda per explorar la consciència
Jaakko W. Långsjö, .., Antti Revonsuo i Harry Scheinin. Tornant de l'oblit: Imatges del nucli neuronal de la consciència.
George A Mashour,... , Michael S Avidan, Max B Kelz Recuperació de la consciència i la cognició després de l'anestèsia general
Christoph Guger, …, Woosang Cho i Vincenzo La Bella completen Locked-in i Locked-in
Hans J. Markowitsch, Angelica Staniloiu Memòria consciència autonòtica i jo
WALLACE L. CHAFE Llenguatge i consciència
Jeremy I. Skipper La neurobiologia del llenguatge i la consciència
Lucilla Cardinali, …, Alice C. Roy i Alessandro Farnè Esquema corporal de la propiocepció Pacient desaferent
... un total de 34 articles.
Conferències, debats oberts i presentacions d'estudiants, si s'hi matriculen menys de 15 estudiants.
Transcripció de registres