Aquesta és la conclusió d'un estudi internacional que ha comparat les polítiques climàtiques de 40 països durant més de 30 anys i que s'ha publicat a la revista Climate Policy . En l'estudi hi han participat investigadors de la Universitat de Barcelona, la Ludwig-Maximilians-Universität München, la Universitat de Lausana i la Universitat d'Oslo.
L'equip de recerca, que incloïa l'investigador de la UB Ramón y Cajal Xavier Fernández i Marín, va analitzar les polítiques climàtiques per país i els seus efectes entre el 1990 i el 2022. En comparació amb els altres països estudiats, Espanya està ben posicionada en àrees com les polítiques d'inversió en R+D per millorar l'eficiència energètica, i també a l'hora d'exigir a les empreses que calculin les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle i les notifiquin (el que es coneix com a declaració d'emissions ). No obstant això, hi ha un marge de millora considerable en la reducció de les emissions del sector del transport, un objectiu que es podria aconseguir mitjançant impostos específics i peatges de congestió.
Gràcies a un mètode estadístic innovador que permet modelar múltiples paràmetres simultàniament, els investigadors han pogut avaluar l'eficàcia de 1.737 polítiques climàtiques. També s'han assegurat que només s'incloguessin al model les iniciatives amb prou evidència empírica.
La conclusió és que un repertori divers i complet d'instruments polítics és més eficaç que confiar en mesures aïllades. Per tant, la millor opció és implementar una sèrie de mesures ben coordinades durant un llarg període de temps. L'article destaca que els paquets polítics integrals de Suècia i Noruega són altament eficaços per a l'acció climàtica.
També indica que països com Austràlia, Canadà i Japó podrien reduir eficaçment les emissions de diòxid de carboni augmentant els impostos sobre els combustibles fòssils.
La investigació identifica certes polítiques com a particularment efectives: gravar les emissions de carboni per sobre d'un cert volum o proporcionar incentius financers per reduir-les, imposar impostos als combustibles fòssils, dur a terme investigacions científiques sobre el canvi climàtic i invertir en energies renovables.
Les conclusions de l'estudi tenen com a objectiu proporcionar una guia pràctica als responsables polítics per identificar els instruments més eficaços en el seu context nacional específic. A més, el nou model estadístic desenvolupat es pot aplicar a altres àrees de política pública en ràpid creixement per avaluar l'eficàcia de les mesures.